miércoles, 23 de mayo de 2012

Triatló Sprint Sant Feliu de Gixols

Aquest cap de setmana passat ha sigut el triatló sprint de Sant Feliu de Guixols. A diferència de la resta, aquest es fa el dissabte per la tarda i, com no, Tribanda hi va estar; en la primera sortida "Elit" amb Albert Barrachina, Xavier Celma, Alberto Moreno i Tomas Corredor; i, en la segona sortida amb Gerard Rams i Alexis.

Foto de l'hotel on vaig estar allotjat amb la familia i el meu "inconfundible" seguidor, el "Capi".


El dia era ben lleig. A estones plovia una miqueta però a l´hora de començar estava tot ben sec i el temps va donar una "tregua" perquè poguéssim fer el triatló en sec.

La segona sortida, la de l'Alexis i jo va començar a las 14:55, dues hores després que la primera, amb molts nervis i moltíssima mala mar .....


Com sempre, la sortida és d'escàndol, amb molts cops i molt estrés, però de seguida cada un es situa amb el grup del seu nivell i va fent. Jo de seguida me n'adono que m'estic creuant amb uns altres triatletes, penso que són ells els que no van rectes però abans d´arribar a la segona boia (que no es veu per la mala mar) escolto: "2793, 2793, 2793"... Collons! Paro de nedar, aixeco el cap i un de l´organització que va amb canoa m'avisa que no he fet el recorregut en linea recta i, per tant, me retirat bastant de la segona boia que em queda com a un minut mar endins... 

Una vegada solucionat, encarrilo en linea recta -ara si- direcció a la platja i en un moment ja estic a boxes preparat per agafar la bici i "sortir volant". A boxes està l´Albert Barrachina animant-me a tope i això em dóna un plus de motivació, agafo la bici i a la primera pujada que ve, adelanto a uns 30 triatletes. Vaig fort, ho noto, però els problemes venen quan afronto la primera baixada: al frenar, els frens comencen a fer un soroll raríssim, com si les pastilles estiguéssin gastades, i el neumàtic traser em salta, com si hagués punxat o al contrari com si el portés súper inflat; això fa que m´engoxi bastant i no apreti baixant, ja que passava d'anar per terra.

La T2 la faig molt ràpid i a 100 metres veig al Celma i al Barrachina animant-me, quan els passo ja porto un flato espectacular (problema que estic tenint últimament i encara està per sol·lucionar). Muscularment vaig perfecte, però no puc apretar gaire i encara i córrer a 4´58" vaig amb un dolor al costat esquerre que només tinc ganes de retirar-me, 5 Km que no són res i a mi se'm fan una muntanya.
A la recta final veig a la meva filla com em mira i em fa una il·lusió descomunal.


Temps final 1:22, i sumant punts per l'equip ja que sóc el que faig el terçer millor temps.

1 comentario: